El Prof. Feliu Maseras rep el Premi Miguel Catalán – Paul Sabatier 2024 de la Société Chimique de France

9th gener 2025 – El Prof. Feliu Maseras, líder de grup de l’ICIQ, va ser guardonat amb el Premi Miguel Catalán-Paul Sabatier de la Société Chimique de France (SCF) a finals de l’any passat. Aquest guardó biennal, establert en col·laboració amb la Real Sociedad Española de Química (RSEQ), reconeix les contribucions excepcionals a la química atorgant cada any a un químic espanyol cada any a Espanya i a França.

El jurat d’aquest premi és el mateix que el de l’SCF Grand National Award i està format per set membres reconeguts internacionalment de l’SCF, amb la llista aprovada pel propi Consell d’Administració de la SCF. El jurat també pot demanar opinions externes, especialment de l’estranger, per garantir un procés de selecció just i complet.

La cerimònia de lliurament del premi tindrà lloc durant la cerimònia de lliurament dels grans premis SCF, prevista per al segon trimestre d’aquest any 2025.

Rebre el Premi Miguel Catalán-Paul Sabatier és un testimoni de les destacades contribucions i experiència del Prof. Feliu Maseras en el camp de la química teòrica i computacional.

Sobre el Prof. Feliu Maseras

El Prof. Feliu Maseras és un investigador líder en química teòrica, conegut tant per la seva implicació en el desenvolupament de nous enfocaments com per la seva aplicació a l’estudi de la reactivitat catalítica.

Feliu Maseras es va doctorar en Química a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1991. Durant la seva estada postdoctoral amb el Prof. K. Morokuma al Japó de 1991 a 1993, va desenvolupar la ‘Mecànica Molecular Orbital Molecular Integrada’ (IMOMM), que descriu eficaçment un mètode quàntic i complex. Aquest enfocament va ser generalitzat pel Prof. Morokuma i inclòs al programari gaussià (utilitzat a tot el món en química quàntica) sota el nom ONIOM (per Our own N-layered Integrated molecular Orbital and molecular Mechanics). Aquest enfocament va ser utilitzat directament per F. Maseras per estudiar els mecanismes de catàlisi homogènia, tenint en compte les estructures reals dels catalitzadors experimentals: de fet, ja no era necessari modelar substituents voluminosos (com ara butils terciaris o aromàtics) per àtoms d’hidrogen, ja que es descriuen amb mètodes menys precisos però molt ràpids. A més de reduir el temps de càlcul, aquests mètodes també ens van permetre descompondre de manera natural la influència d’aquests substituents en els seus efectes electrònics i estèrics. Aquest enfocament ha canviat profundament la manera d’entendre la reactivitat química: així ho il·lustra, d’una banda, el fet que l’article original (J. Comput. Chem. 1995 16, 1170) es citi més de 1500 vegades, i d’altra banda el fet que aquest enfocament s’esmenti en el comunicat de premsa dels tres premis Nobel de Química del 2013 que van fundar aquest mètode).

Feliu Maseras ha col·laborat àmpliament amb investigadors francesos des de 1996, especialment en l’estudi dels mecanismes de reacció de catàlisi homogènia amb Odile Eisenstein, Michel Etienne, Pierre Dixneuf, Yves Jean i Lionel Perrin, amb qui va coeditar una “guia” que permet una aproximació raonada als estudis mecànics teòrics. Ha ampliat els seus estudis a l’organocatàlisi i la fotocatàlisi (amb o sense metalls de transició). En total, Feliu Maseras ha publicat més de 300 articles en revistes de referència com JACS i Angewandte Chemie.

Més recentment, en col·laboració amb altres grups, Feliu Maseras ha centrat la seva atenció en la problemàtica del “Big Data”. La solució que han proposat és la plataforma ioChem-BD (www.iochem-bd.org descrita a J. Chem. Inf. Model. 2015, citat 380 vegades), que no només emmagatzema els fitxers de sortida de diversos paquets de programari de química quàntica, sinó que també visualitza gràficament les molècules i les propietats calculades.

A més de les seves nombroses col·laboracions amb investigadors francesos al llarg de la seva rica carrera, Feliu Maseras va realitzar una estada postdoctoral amb Odile Eisenstein (1996-1998), així com una estada d’uns mesos a Estrasburg l’any 2006. El seu domini de la llengua francesa li ha permès formar part de jurats de tesi a França, així com de laboratoris d’avaluació de quatre comitès d’AERES) 2008 i 2020.