Prof. emèrit Javier de Mendoza

Javier de Mendoza (Barcelona, ​​1944) va ser pioner en la introducció de la Química Supramolecular a Espanya. A l’ICIQ va realitzar investigacions en el camp del reconeixement molecular de biomolècules (aminoàcids, nucleòtids) fins al reconeixement quiral de cations i anions, química del calixaren, autoassemblatge i disseny de catalitzadors. És coautor de més d’un centenar de publicacions internacionals i ha estat convidat a conferències plenàries en més de cinquanta reunions i més de trenta Universitats i/o Centres de Recerca.

De Mendoza es va llicenciar en Farmàcia a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1967 i va obtenir el doctorat l’any 1971. Ha estat professor ajudant (1971-1975) i professor associat (1975-1980) a la UB, realitzant una estada postdoctoral (1971-1972) a la Universitat de Montpellier-acquis (1971-1972), sota la supervisió Robert de França i Prof. Dr. José Elguero.

Des de 1980 és professor titular de les Universitats de Bilbao, on va ser president del Departament de Química, Alcalá de Henares i de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), on també ha ocupat càrrecs administratius com a president del Departament de Química Orgànica (1981-1985) i vicedegà de la Facultat de Ciències (1983-1982).

Ha estat president de l’Associació Hispano-Francesa de Cooperació Tècnica i Científica (1984-1989), membre del panel de l’OTAN de Química Supramolecular (1991-1993), president del Comitè Assessor Nacional per a l’Avaluació de la Investigació Química (1995-1996) i president de la Conferència de Bürgenstock (1999). És Chevalier de l’Ordre du Mérite de França des de 1994 i va ser guardonat el 1999 amb el Premi Nacional de Recerca i la Medalla de la Reial Societat Química Espanyola.